Entre crònica i ficció, entre immobilitat i viatge, entre apunt i reescriptura, Suomenlinna és una aposta literària singular, radical, a favor del pòsit que els dies deixen a la nostra memòria.
“Com un vaixell de guerra antic, l’oblit travessa la badia. Davant de la ciutat, enmig de l’aigua, la fortalesa s’alça vigilant no se sap si el d’aquí o el de fora. Inacabada i inevitable, construïda damunt d’illes, accessible a l’hivern quan el mar es gela i aïllada amb el bon temps pel mateix mar que la fa ser, Suomenlinna (Sveaborg en l’altra llengua del país) és el gris clar reflectit als grans ulls grisos de l’àvia d’on vinc i el vast projecte impossible del viatger que gira amb el seu llibre de notes a la mà entorn d’un cercle que ningú no travessa…”