Una hora curta

«Han passat els anys i, mirant enrere, els versos escrits podrien ser seixanta ratlletes posades en cercle una darrere de l’altra, aquesta hora curta, com una represa popular de la teoria de la relativitat. Set llibres, quatre dècades. No sé si gaire res. Poc i molt són mots que s’assemblen. Se suposa que la vida és breu (o més breu que l’art), però els adagis no contenen cap indicació sobre la durada de la vida poètica: les de Keats, Rosselló-Pòrcel o Ferrater van ser molt breus; les de Li Po o Dickinson, força dilatades. En tot cas, aquesta selecció de poemes propis pels volts de la seixantena (potser massa aviat, com diu Ellington) és alhora un llibre nou i el llibre de sempre. Ho he après preparant-la. Vull creure que no desentonarà amb el que he escrit fins ara i que, a la vegada, hi pot servir de cancell o de rebedor. Passats els dies ens queda a les butxaques poc més que les paraules, els records i les il·lusions; i, de tot plegat –quina paradoxa–, al final potser el més real siguin els poemes.»