«Que potser voleu un gat? En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar».
Així, de sobte, un gat de pelatge clar, el Núvol, irromp en la vida d'una parella que s'acaba d'instal·lar en una casa de poble. Conviure-hi permet al narrador descobrir que aquest ésser menut és intel·ligent, té personalitat i experimenta canvis d'humor. I també s'adona amb sorpresa que el gat l'observa a ell amb un aire d'absoluta dignitat. Les obres d'Anton Txékhov i Cesare Pavese ressonen en aquesta novel·la de Jordi Coca en què, entre la realitat i la ficció, la força de la vida i de l'enamorament s'imposen com a grans protagonistes a través del Núvol, un ésser bo, noble i innocent.
Jordi Coca explica no només la vida dʻun gat sinó també com canvia per complet la vida d'un mateix. I es pregunta si es pot estimar un gat com si fos una persona.
Una casa, un poble, Barcelona, el teatre, la parella i un gat. I la vida que passa. Una història sobre estimar i la dificultat de fer-ho, sobre la veritat i l’experiència, sobre el desig, la soledat i la incomunicació.