Els ulls dels homes mentiders

A finals del 1965, l’Ernest entra a la vella Universitat de Barcelona ple d’incerteses. Pertany a una família burgesa, poruga i connivent amb el franquisme, però ell es mou indecís en els laberints de la clandestinitat que acaba de descobrir. Pertorbat per la intensa atracció incestuosa que sent per la seva mare i fascinat per un grup de teatre que viu al marge de la legalitat, l’Ernest acumularà estímuls culturals de tota mena. El mític Maig del 68 també és un imant poderós i, de sobte, el 1969, fuig de Barcelona. A París coneix la Dorothy, explora els camins de la llibertat, pren consciència dels trasbalsos que ha viscut, i ens en deixa testimoni.

L’assassina repressió franquista, els primers atemptats d’ETA, la Caputxinada, la meravellosa aventura teatral de La Pipironda, els intel·lectuals que escrivien l’enciclopèdia Espasa… Els ulls dels homes mentiders observen la ciutat.
 

«No era una qüestió d'ideologia, era pitjor, era més profund, era essencial, era una covardia confortable, segura, indiferent a les conseqüències que tenia, una covardia feta de bones maneres, educada i europea, renitent a la retòrica emfàtica, carca, eclesiàstica i militar d'Espanya, però alhora còmplice de tot això.»