A la manera de Raymon Queneau, Joan-Lluís Lluís escriu la mateixa historia de 123 maneres diferents.
El resultat és un recital joiós de celebració de la llengua catalana: dels seus diversos registres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s’hi manifesta en un joc de miralls.
Lluís va publicar per primera vegada Xocolota desfeta el 2010. Tretze anys més tard i algunes altres edicions més, ànimallibres proposa fer-ne un llibre il·lustrat que agafa, de sobte, una altra dimensió. Però que les il·lustracions no us enganyin, com la bona literatura, Xocolata desfeta no té edat.
No citaré aquí els escriptors que he pastitxat sense vergonya ni remordiments, ni els pintors dels quals he intentat copsar alguns fragments d’essència. Vius o morts, he de regraciar-los tots per llur comprensió, gentilesa i absència esperada de desig de venjança.