En realitat, el llibre va sorgir d'un encàrrec a Martín Giráldez: la traducció castellana d'un original català d'Adrià Pujol, El fill del corrector. Una petita meravella que versa sobre el pare d'Adrià –corrector intermitent de Josep Pla–, sobre el propi Pla, el procés creatiu, el panorama literari, etc. Davant l'encàrrec, Martín Giráldez, embriagat de la més punyent tradició del traduttore, traditore, va versionar més que va traduir al seu gust el text deformant-ne cada pàgina i malcriant aquest fill del corrector fins arremetre contra tot (Arre, arre corrector)
Arribats a un punt de no retorn editorial, era evident que el llibre s'havia de publicar sí o sí en format bilingüe deixant a peu de pàgina les disputes entre autor i traductor (i fins i tot alguns dels nostres fracassats intents d'apaivagar els ànims).