Tània Juste

Tània Juste (Barcelona, 1972) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. L’any 2009 va sortir publicada la seva primera novel·la, A flor de pell, un homenatge als temps esperançats de la República i el 2012 va publicar Els anys robats, una història que se situa en plena Guerra Civil i que té com a personatge principal un mecànic d’aviació. Forma part de l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, antologada per l’escriptora Lolita Bosch, en la qual es recollien les més joves veus literàries catalanes. Amb L’hospital dels pobres, Juste fa un salt literari important que es veurà recompensat amb popularitat i diverses edicions. El 2015 rep el premi Nèstor Luján per la història d'una saga familiar entre vinyes que duu per títol, Temps de família. Amb Passatge al nou món, l'autora ens ofereix la història d'una travessia que canviarà la vida a dues dones.

El 2021 rep  el Premi Prudenci Bertrana amb Amor a l'art, una novel·la sobre la fascinació de l'art i una reivindicació de les dones pintores massa sovint oblidades. I la seva darrera novel·la, Les noies de Sants (2024) és una magnífica obra que reivindica «l’altra guerra», aquella que van lluitar les dones a les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil, quan els seus homes eren al front.