L'arca de Babel

“Un diluvi s’acosta” El rumor es va escampar de país en país, i amb el rumor del diluvi també s’escampava l’avís de la manera de salvarse: “Cal tornar a Babel!” Quan els últims hi arribaren, l’arca ja estava a mig construir. Noe dirigia els treballs. Amb les cobertes superposades i aquella estructura gairebé piramidal, l’arca de fusta recordava vagament la torre altíssima que els babelencs havien deixat de construir mesos abans. Tots s’apressaven a pujar a l’arca, perquè tornava a començar la pluja. Un ruixat cada vegada més intens: el diluvi havia començat. Tothom hi va entrar, els parlants de totes les llengües del món, fins i tot els d’aquelles de les quals només quedaven dos parlants: l’andamanès, el wappo, l’apiakà. I l’arca, empesa per les ones, va salpar.