Un estudi que es rendeix a l'evidència que ja no resulta lícit parlar de la imaginació i la creativitat com s'ha vingut fent fins ara.
Diverses revolucions simultànies en són la causa. Aquí s'examinen i es contextualitzen perquè el lector tingui l'última paraula. En aquest segle XXI d'incerteses, neguits i obsolescències, les certeses neixen i moren en el terreny de l'art a excessiva velocitat. Internet ha accelerat el procés creatiu. Ha eliminat intermediaris a través dels blocs o les Plataformes d'Autoedició Digital, que injecten l’ansietat de la immediatesa en creadors que ni tan sols desitjaven ser-ho. Ha convertit amb freqüència als artistes en "creadors de continguts" als quals ajuda a reciclar i a produir però als que vigila a través de llocs web que actuen com a laboratoris que monitoritzen i empobreixen la creació.
Tot està previst perquè tots produeixin més i produeixin més ràpid. Però allò perifèric o aparent suplanta el que és seminal i veritable, i la creació es desvirtua o es menyscaba.