«La meva fantasia és una metralleta.
Quan vaig pel carrer i un desconegut em crida alguna cosa: metralleta.
Quan el polític de torn fa el comentari masclista de torn: metralleta.
Quan el bisbe explica als diaris que com volem que no ens violin, si demanem l’avortament lliure i gratuït: metralleta.
Quan a l’escola es valora fins a l’infinit que el pare de les criatures vagi a la reunió, però es donen per descomptat les mares que hi van: metralleta.
Quan em fan fora de la feina perquè estic embarassada: metralleta.
Quan em diuen que no m’exalti, que no n’hi ha per a tant: metralleta.
Podria semblar una fantasia violenta, però no ho és; és una fantasia d’autodefensa.»
Del capítol «Metralletes», dins de Feminisme de butxaca. Kit de supervivència, de Bel Olid (Angle, 2017)