Dia internacional de la llengua

Celebrem el dia internacional de la llengua amb una tria especial de llibres que en parlen i aquest fragment tan bonic de Junil, de Joan-Lluís Lluís.

“Tots parlen la llengua de tots, i això vol dir que han anat confegint una parla única apedaçada, que els serveix quan parlen a tots, o quan parlen als que no parlen la mateixa llengua. És una mescla en què cap d’ells no pensa com en una llengua sencera, i potser per això no li donen nom, una llengua mixta que es decanta cap a l’imperi o cap als bàrbars segons qui parla, i que no és mai ben bé la mateixa; una llengua que fluctua i xarbota i que té com a principal criteri de fixació la progressiva comprensió unànime. És semblant a una paret feta de maons, palla, ossos, pedres, petxines i el que sigui que li permeti aguantar-se dreta. És la llengua bocins i la llengua trossos. I parlen i s’entenen, i quan no s’entenen ho proven amb altres mots, altres declinacions, altres improvisacions, seguint viaranys, fent salts endavant o enrere, sempre amb vacil·lacions, imprecacions, gestos i esbufecs. I ningú no ho comprèn mai tot, del que parla un altre en aquesta llengua, si el que diu necessita, per ser dit, més de dues o tres frases consecutives. S’entenen per l’afany d’entendre’s.”