Agustí Vilamat neix el 1916 en una casa modesta de Solsona i afirma haver matat Franco. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d’Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
Jo sóc aquell que va matar Franco ha rebut el Premi Sant Jordi, el premi literari més prestigiós del país que un autor pugui rebre en llengua catalana.
Joan-Lluís Lluís no és mai previsible ni rutinari. La seva última novel·la és una festa per a qualsevol lector. Des de la prosa neta i seductora, fins al desplegament argumental, passant per uns personatges i uns escenaris que no ens traurem mai més del cap. Llegeixin-la (Josep Lluch, editor)